dimecres, 28 de gener del 2009

De París a Nova York

Pollock. Number 1. 1950

DE PARIS A NOVA YORK

Els trasbalsos bèl·lics europeus van propiciar el canvi de capital mundial de la pintura. París ho havia estat durant dècades. L’exili d’artistes europeus cap als Estats Units i el redreçament econòmic d’aquell país, van fer que el mercat artístic reviscolés. Els museus i les galeries d’art van començar a popularitzar-se; van multiplicar-se els col·leccionistes, els experts i els afeccionats. Els bancs i les grans empreses van posar-se a adquirir obres importants. Nova York va prendre el relleu i va esdevenir el melic del món artístic.
El caràcter receptiu dels americans a les avantguardes europees venia del 1913 quan el fotògraf Alfred Stieglitz va presentar obres de Rodin, Cézanne, Matisse, Rousseau, Picabia i Brancusi, amb l’escàndol pertinent, però amb la decidida vocació de convertir el seu estudi del 291 de la Cinquena Avinguda en l’aparador de l’art més trencador. Art que al llarg dels anys va tenir una gran influència en la producció dels artistes americans.
Efectivament, el cubisme – l’orfisme -, el dadaisme i el surrealisme, junt amb l’art dels indis americans, van ser les bases del que havia de ser el primer moviment artístic americà significatiu : l’expressionisme abstracte. El 1936 s’havia creat l’AAA, American Abstract Artists, associació que el 1945 va fer aparèixer el nou moviment.
Pels expressionistes abstractes, el seu era un estil difícil de definir. Deien que abastava totes les expressions menys la realista. El contingut del quadre representa, exhibeix, el procés de pintar. Per ells la tela es transforma en la superfície d’acció; la seva manera de pintar és desvergonyida i l’artista hi transmet les seves sensacions amb qualsevol mitjà: pinzells, brotxes, esquitxos, gotes de pintura... La improvisació, el color, la forma que sorgeix casualment i la personalitat de cada artista configuren els elements de la primera avantguarda netament americana. Per la manera de crear en diuen Action painting o Color field painting i en van sorgir tres tendències al voltant de Pollock, de Kooning i Motherwell i de Rothko.

Pollock – Influït per l’automatisme dels surrealistes, Jackson Pollock (1912-1956) inventa el dripping, que consisteix en deixar gotejar la pintura des de pots foradats sobre la tela posada a terra. Sóc més a prop del quadre, deia. També experimenta amb pasta feta de sorra, trossos de vidre i altres materials, utilitzant pals, ganivets i espàtules. Les seves obres reflecteixen els seus orígens de pintor muralista. Pollock és el millor representant de l’anomenada expressió lírica.

Motherwell – La segona tendència de l’expressionisme abstracte, més tradicional i anímica que la de Pollock, va comptar amb Arshile Gorky (1904-1948) d’origen armeni, Franz Kline (1910-1962) i Willem de Kooning (1904-1997) d’origen holandès. Aquest darrer junt amb Robert Motherwell (1915-1991) van ser-ne els més rellevants. Motherwell, influït per Picasso i Matisse feia un tractament del color molt estudiat. Les seves obres reflectien el seu pensament: les lleis de l’art tenen primer un caràcter ètic, després, en segon terme, estètic. És l’autor d’una sèrie, Elegies espanyoles, dedicades a la República espanyola atropellada per Franco.

Rothko – La tercera via de l’expressionisme abstracte té com a representants genuïns Barnett Newman (1905-1970) i Mark Rothko (1903-1970). Practicants del Color field painting, compartien els seus orígens de jueus orientals. Rothko, l’obra del qual és molt coneguda, feia visible l’espai de les seves teles a través del color, sense cap referència a la realitat externa. Les seves obres es composen de franges o blocs rectangulars de contorns borrosos i estan inspirades en les gran extensions dels camps d’Oregon, on Rothko vivia.

L’expressionisme abstracte va ser el primer moviment americà la influència del qual es va notar en els artistes europeus de mitjans del segle XX. L’avantguarda artística havia canviat de seu i la seva influència, de sentit. Ara travessava l’Atlàntic des dels Estats Units cap a Europa.



Bibliografia

Ruhrberg, Schnekenburger, Fricke, Honnef (2001). ARTE del siglo XX. Colònia. Ed. Taschen
Richter, Klaus (2000). Kunst der Moderne vom Impressionismus bis heute. Munich Ed. Prestel Verlag


Publicat el mes de juny de 2004

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada