dilluns, 26 de gener de 2009

La Bauhaus escola de disseny


LA BAUHAUS, ESCOLA DE DISSENY

La ciutat de Weimar a Alemanya, era la capital de la República després de la Primera Guerra Mundial. Ho va ser des del 1918 fins el 1933, un període de convulsions polítiques que va acabar amb l’arribada de Hitler al poder.

Una de les iniciatives artístiques més importants d’aquella època va ser la creació, el 1919, de la Bauhaus Estatal de Weimar, escola sorgida de la fusió de la d’Arts i Oficis i l’Escola Superior d’Art sota l’impuls de Walter Gropius. La Bauhaus va viure al llarg dels anys tot tipus d’entrebancs, polítics i econòmics, canvis de direcció, canvis d’orientació: d’escola de disseny a escola d’arquitectura, canvis d’ubicació: de Weimar a Dessau i a Berlín on el 1933 va desaparèixer perseguida pels nacionalsocialistes. Però les seves produccions han marcat una època.

Walter Gropius (1883-1969) – Arquitecte berlinès, va ser l’impulsor i l’ànima d’un nou tipus d’ensenyament que pretenia ajuntar artistes i artesans per aixecar junts la construcció del futur. El 21 de març de 1919 Gropius inaugurava l’escola amb 150 alumnes, la meitat dels quals eres dones. En el manifest fundacional declarava que la meta final de tota activitat artística és la construcció. L’escola tenia tallers de ceràmica, taller tèxtil, del metall, de mobles, de pintura en vidre i pintura mural, d’escultura i talla, d’enquadernació i d’impremta. Per falta de recursos no hi havia taller d’arquitectura però aquesta llacuna la cobria Walter Gropius amb el seu estudi privat.

Gropius havia dit: A Weimar hi posaré la primera pedra d’una república humanista i per aconseguir-ho va contractar els millors professors de cada activitat com Paul Klee, Vasily Kandinsky, Oskar Schlemmer o Lászlo Moholy-Nagy entre molts d’altres. Un dels més influents va ser Johannes Itten, responsable dels plans d’estudi. Itten era un personatge curiós. Havia dissenyat l’uniforme de l’escola que ell mateix vestia sempre i tenia com a divisa: el joc serà festa, la festa serà treball i el treball serà joc. Va ser ell qui va idear el curs preparatori que servia per a seleccionar els candidats a aprenents –als alumnes els deien aprenents i els professors, mestres -. El curs preparatori durava mig any i s’hi impartien tres matèries: l’esbós de la natura i la matèria, l’anàlisi de vells mestres i el dibuix de nu.

El teatre va ser una activitat important de la Bauhaus amb produccions que reflectien l’esperit trencador que es respirava a l’escola, la qual s’anava consolidant com a símbol de modernitat mentre s’intensificaven els atacs dels polítics conservadors que mai havien vist amb bons ulls aquell intent tan innovador que tatxaven de bolxevic i esquerranós. En les eleccions del 10 de febrer de 1924 els conservadors van guanyar el poder i van tancar l’escola.

La Bauhaus a Dessau – El prestigi adquirit va fer que una munió de ciutats s’interessessin per emportar-se l’escola. Va ser Dessau, amb majoria socialdemòcrata i amb un alcalde, Fritz Hesse, decidit a jugar fort al seu favor, on la Bauhaus es va instal·lar. La conca industrial tenia empreses tan importants com la Junkers d’avions i màquines o la IGFarben de pintures, i d’altres que contribuïen econòmicament al seu manteniment.

Malgrat tot, les dificultats econòmiques eren enormes. La producció dels tallers era minsa. Gropius va haver de demanar una rebaixa del 10% del sou dels mestres el 1926, per la impossibilitat d’obtenir més subvenció de l’ajuntament. El Febrer del 1928, davant la sorpresa de tothom, Walter Gropius va dimitir i va proposar com a successor Hannes Meyer (1889-1954) un suís amb qui havia tingut força discrepàncies però que es va revelar com un director excepcional. L’escola va tornar a agafar el tremp de les bones organitzacions. Meyer va reestructurar els plans d’estudi, va ampliar el període d’instrucció bàsica, va fer que els aprenents rebessin formació artística i tècnica alhora, que s’admetessin alumnes menys dotats – error que va haver de corregir limitant-ne el nombre a 150 -, va incrementar la producció dels tallers i per primera vegada l’escola va tenir taller d’arquitectura, el taller més important i que, segons la idea inicial de Gropius, era el que donava sentit a totes les altres activitats.

De l’època de Dessau n’és l’edifici de l’escola, la casa taller pels estudiants, les cases dels mestres i la Colònia Törten, un barri obrer on tot estava pensat per fer la vida dels treballadors més agradable i que, com tota la producció de la Bauhaus, va trencar motlles per la seva funcionalitat i senzillesa. L’etapa de Meyer, tot i no ser massa coneguda va ser la més brillant de la Bauhaus que continuava amb el teatre i afegia en el seu programa les lliçons de pintura lliure de Klee i Kandinsky. Però la felicitat no podia durar gaire. A l’Agost de 1930, Meyer va ser destituït per l’ajuntament acusat de comunista. Les mobilitzacions d’estudiants i de la premsa d’esquerres i la dimissió d’alguns professors, davant la postura inflexible de les autoritats municipals, van tornar a deixar l’escola a la corda fluixa.


Bibliografia

Droste Magdalena/Bauhaus archiv, Bauhaus 1919-1933, 2002. Berlín. Taschen GmbH

http://www.bauhaus.de/


Publicat el mes de setembre de 2003

Cap comentari:

Publica un comentari