dijous, 22 de gener de 2009

El futurisme

Severini. Ballarina blava. 1912

L’APORTACIÓ ITALIANA. EL FUTURISME

El Futurisme va ser com un terratrèmol, curt i violent. Itàlia feia gairebé dos-cents anys que no havia donat cap artista de talla. En un país que havia encapçalat l’art mundial durant segles, aquesta situació va remoure alguns esperits, entre ells el del poeta Filippo Tommaso Marinetti que el 20 de febrer de l’any 1909 va publicar a Le Figaro el Manifest del Futurisme, onze punts que explicaven el seu pensament i els seus objectius i que començaven lloant l’amor al perill, seguia dient que la seva poesia es basava en el coratge, l’audàcia i la revolta, més endavant assegurava que la velocitat era la nova bellesa del món i que un cotxe de carreres era molt més bonic que la Victòria de Samotràcia, que només hi havia bellesa en la lluita, glorificava la guerra com a l’única higiene del món, alabava el militarisme i el patriotisme i acabava dient que ensorrarien les biblioteques i els museus. Una colla de fanfarronades que ja tufejaven feixisme.

Aquell manifest en propicià d’altres, entre els quals el Manifest tècnic de la pintura futurista, subscrit el 1910 pels pintors Carlo Carrà, Giacomo Balla, Umberto Boccioni, Luigi Russolo i Gino Severini, influïts per l’èxit de les exposicions d’artistes francesos que es feien a Milà en una època d’esplendor industrial i que els impel·lia a buscar la bellesa de la tècnica amb la representació pictòrica del moviment i la velocitat com a temes principals junt amb la ciutat i l’individu. Al mateix temps es proposaven crear una visió futurista del món, canviant l’entorn de l’home: el vestit, els mobles, les tapisseries, la tipografia. Fins i tot van arribar a projectar flors futuristes.

El quadre de Balla Dinamisme d’un gos lligat és una mostra de fins on van reeixir en expressar el moviment i la velocitat, però les dificultats de portar a una superfície plana una nova dimensió (s’havien proposat fins i tot fer visible el soroll i les olors) van ser més fortes que les intencions. Els artistes van prendre altres camins. Boccioni feia escultura, Russolo, música, Carrà s’havia passat al cubisme, Severini també però va acabar en l’abstracció. En esclatar la Primera Guerra Mundial van entusiasmar-se pel resultat higiènic que n’esperaven. Alguns però, com Boccioni el més representatiu, hi van deixar la pell.

Segona fornada – Des del 1925 al 1940 el futurisme es va reanimar amb altres pintors menys coneguts com Fortunato Depero o Osvaldo Peruzzi que van seguir fent la gara-gara als seguidors de Mussolini.

Des del punt de vista artístic els futuristes van deixar obres importants però políticament es van alinear amb els pinxos feixistes que van esfondrar Europa.

Gino Severini – Va ser el més moderat de tots. Nascut a Corona l’any 1883 decideix dedicar-se a l’art en conèixer Balla i Boccioni. Va viure a París el 1906 i va conèixer Seurat, el puntillisme del qual va influir en la invenció del divisionisme, preàmbul del futurisme. Severini va ser el lligam entre els italians i els francesos i va organitzar una exposició dels de Milà a París.

A partir del 1915 es passa al cubisme però els seus quadres mantenen al mateix temps un sentit de moviment que propicia la seva temàtica, ja que moltes de les seves pintures es refereixen a la dansa. La seva Ballarina blava n’és una mostra: les taques divisionistes, l’estructura cubista i el moviment dels braços futurista. El 1950 la Biennal de Venècia li atorga un premi. Mor a París el 1966.


Bibliografia

Ruhrberg, Schnekenburger, Fricke, Honnef (2001). ARTE del siglo XX. Colònia. Ed. Taschen
Lassaigne, Jacques (1974). La grande Histoire de la Peinture. Ginebra. Ed.d’Art d’Albert Skira

Publicat el mes de maig de 2002

Cap comentari:

Publica un comentari