dimarts, 20 de gener de 2009

Matisse i els fauves

Matisse. La musique. 1939

MATISSE i els fauves

Els impressionistes havien dotat a la pintura d’un aire de llibertat que els pintors posteriors van aprofitar per fer un pas endavant, alliberats per la invenció de la fotografia de donar testimoni de la realitat, amb un gran esperit de síntesi i una afecció irreprimible pels colors purs i per l’aparició de les lleis del color, predicades per Eugène Chevreul a la Loi du contraste simultané des couleurs , on deia que els colors complementaris, el blau i el taronja, el vermell i el verd i el groc i el violeta, si es posaven junts ressaltaven la lluminositat del quadre, van crear el moviment que ha passat a la història com el dels fauves (les feres). Gairebé tots els artistes eren alumnes de Gustave Moreau a l’Escola de Belles Arts de París: Matisse, Puy, Rouault, Manguin, Marquet, Derain, Vlaminck, Friesz, Dufy.

El moviment va ser curt però intens i influent. Va ser el preàmbul del cubisme – Braque, Derain, Dufy -, de l’art negre – Vlaminck -, de l’expressionisme – Van Dongen -, dels alemanys de Die BrückeKirchner -, dels abstractes – Kandinsky -.

Henri Matisse – Als 36 anys era el de més edat del grup i el que tenia més ascendent sobre els altres. Nascut a Le Cateau-Cambréssis (Nord) el 1869 va tardar més de vint anys en descobrir la seva vocació artística. Feia de passant d’advocat i el 1890, convalescent d’una operació d’apendicitis es va engrescar amb el Traité de peinture de Goupil. El 1891 se’n va anar a Paris a preparar la seva entrada a l’Escola de Belles Arts on Moreau després de fer-lo sortir a pintar al carrer, li va dir: Vostè simplificarà la pintura!

El 1896 l’Estat Francès li compra un quadre. Dos anys més tard, en el seu viatge de nuvis a Londres, descobreix Turner. Per l’Exposició Universal de Paris del 1900 li encarreguen, junt amb el seu amic Marquet, un fris pel Palau Nacional. El 1905 tota la colla va exposar al Salon d’Automme que els va donar nom i a partir d’allà es van anar escampant, cada un amb el seu estil, però amb el mateix esperit. Els fauves tenien prou força per no encallar-se i tots van treballar el suficient per fer-se el seu nom.

Matisse va perseverar amb la seva obra tot mantenint el prestigi davant dels altres. El 1910, amb Marquet, van visitar una exposició d’art islàmic a Berlin. Els alemanys li van regalar una corona de llorer en senyal d’homenatge. La seva dona es va apropiar del llorer i va acabar a la cassola.

S’instal·la a Niça el 1917 d’on ja no es mouria. Hi coneix Renoir i estableixen una bona amistat. La llum del Mediterrani serà present a les seves darreres pintures. La salut li impedirà pintar, malgrat haver-se fet construir un llit des d’on treballar. Col·lecciona ocells i fa quadres amb paper retallat però, a diferència dels collages cubistes on el paper o el cartró l’enganxaven dintre de formes dibuixades o pintades, Matisse fa els quadres amb els retalls de paper sense disseny previ. Treballa amb colors tan vius que el metge li recomana de fer-ho amb ulleres fosques. Mor el 3 de Novembre de 1954 als 85 anys.

Matisse mai va perdre el dinamisme de l’època fauve i va ser un treballador infatigable. La seva obra ha estat sempre considerada i admirada.


Bibliografia
Crespelle, Jean-Paul (1962). Los Fauves. Barcelona. Ed. Rauter S.A.
Lassaigne, Jacques (1974). La Grande Histoire de la Peinture. Ginebra. Ed. d’Art d’Albert Skira.

Publicat el mes de maig de 2001

Cap comentari:

Publica un comentari