dilluns, 26 de gener de 2009

Els russos i l'art abstracte

Kandinsky. Improvisació XIX. 1911

ELS RUSSOS I L’ART ABSTRACTE

De l’art abstracte n’és més fàcil dir el que no és que el que és: no és un art que imiti la naturalesa ni que representi els objectes ni que retrati les persones. Segons els seus creadors, l’art abstracte, la pintura abstracta, és la pintura de la forma pura i del color pur.

Al voltant de 1910 i sense que ningú ho determinés, en el món de la creació artística van sorgir diferents nuclis dispersos on es covava més o menys la mateixa idea: l’abandó de la figuració en l’art. A Moscú, Mijail Larionov va inventar un estil, el lucisme, que altres derivarien cap al suprematisme i després al constructivisme. A Munic, Vasili Kandinsky des del grup Der Blaue Reiter donaria el nom d’art abstracte a les seves obres, sense estar massa convençut de que el nou estil no s’hagués hagut de dir art concret o com més tard diria l’historiador Gombrich, art no-figuratiu o art no-objectiu. També a París Francisek Kupka i Robert Delaunay, des del cubisme òrfic van arribar a l’abstracció. I a Amsterdam, Piet Mondrian i Theo van Doesburg des de De Stijl, també s’hi apuntarien. Sorprèn la diversitat d’orígens, gairebé tots allunyats de París, com també la influència i la nombrosa aportació d’artistes russos, insuflats en aquell temps per afanys prerevolucionaris.

Moscú – Mijail Larionov va ser el fundador del lucisme o rayonnisme – del francès rayonner, radiar, irradiar – un estil on els colors prenien forma de raigs i omplien les teles. El van seguir la seva dona Natàlia Goncharova i qui l’hauria de superar en fama, enginy i audàcia, Kasimir Malévich. Malévich va ser el pare del suprematisme, la supremacia de la sensació pura, un estil que només utilitzava formes geomètriques. El 1913 va presentar el seu famós Quadrat negre sobre fons blanc, una tela on només hi ha el que indica el títol. Quatre anys més tard va pintar el Quadrat blanc sobre fons blanc, paradigmes de l’objectiu d’alliberar l’art de la càrrega que suposa l’objecte.

A Malévich el van seguir Alexander Rodchenko que més tard seria un fotògraf de fama, Vladimir Tatlin, autor del conegut projecte de Monument a la Tercera Internacional i El Lissitzky els quals, superat el suprematisme de Malévich, inventen el constructivisme, un art més tècnic i orientat a la tecnologia i a la futurologia, amb obres fetes amb vidre, formigó, fusta o metall i amb una clara preocupació per l’estructuració de l’espai en l’obra d’art. D’aquí la seva influència en l’arquitectura i en la futura Bauhaus.

El constructivisme era un estil revolucionari que a través de la puresa de les formes volia anunciar una nova consciència de classe. El Lissitzky era amic dels directors de cinema Meyerhold, executat el 1940, Tairov i Eisenstein, les pel·lícules del qual van ser prohibides, i de Maiakovsky el poeta que es va suïcidar el 1930. L’atmosfera revolucionària de l’octubre de 1917 es va anar girant en contra dels artistes revolucionaris des de que Lenin establís, el 1921, la Nova Política Econòmica o, més endavant quan el 1932 Stalin va entronitzar la producció artística encaminada a enaltir donzelles heroiques, supersoldats i nobles i sacrificats obrers: el realisme socialista. En l’exposició 15 anys d’art soviètic d’aquell mateix any, les obres de Malévich van ser exhibides en una sala a part com a escarni pel seu art subversiu i revolucionari.

Vasili Kandinsky – Va néixer a Moscú el 1866. Va estudiar Dret i en donava classes a la Universitat de Moscú fins el 1896 que decideix dedicar-se a la pintura i es trasllada a Munic per aprendre’n. El 1909 era president de l’Associació de Nous Artistes i el 1911 funda, amb Franz Marc el grup expressionista Der Blaue Reiter (El genet blau). El 1913 va pintar les primeres aquarel·les abstractes que va datar amb l’any 1910. Això dóna una idea de la lluita que hi havia per adjudicar-se el títol d’inventor d’aquest estil.

Quan esclata la guerra, el 1914, torna a Moscú. Després de la revolució bolxevic és professor dels Tallers Estatals d’Art i co-fundador de l’Acadèmia de Ciències Artístiques de Moscú. Les relacions amb els constructivistes no són gaire còmodes. El 1922 accepta l’oferiment de la Bauhaus per fer-hi de professor i torna a Alemanya. El 1933 quan els nazis clausuren aquesta escola es trasllada a França, a Neuilly-sur-Seine. Hi mor el 1944.

Kandinsky tenia el seu propi estil i no utilitzava les figures geomètriques ni les composicions tecnològiques. La seva abstracció es basava en taques de color i en formes a les que havia arribat després d’anys d’investigació. És coneguda l’anècdota d’un capvespre que Kandinsky, en arribar al seu estudi va quedar meravellat per les formes i el color d’un quadre del qual no en podia reconèixer el tema. Es va adonar que era una pintura seva repenjada per un dels costats, mig capgirada i que la llum només en deixava veure trossos. Va descobrir que, per emocionar, per agradar l’espectador, una obra no calia que fos figurativa. L’art podia ser abstracte.

Bibliografia

Ruhrberg, Schnekenburger, Fricke, Honnef (2001). ARTE del siglo XX. Colònia. Ed. Taschen
Lassaigne, Jacques (1974). La grande Histoire de la Peinture. Ginebra. Ed.d’Art d’Albert Skira
Richter, Klaus (2000). Kunst der Moderne vom Impressionismus bis heute. Munich Ed. Prestel Verlag
Biblioteca de consulta Larousse. Diccionario de Arte. RBA Promociones Editoriales S.L. Barcelona. 2003

Publicat el mes de juny de 2003

Cap comentari:

Publica un comentari