.jpg)
Monet. Impression. Soleil levantELS IMPRESSIONISTES
Havien nascut entre el 1830 i el 1840. Eren amics i es van proposar que la seva pintura no seria com la que s’oferia als Salons oficials any rere any. Van sortir a pintar a l’aire lliure, van plantar els seus cavallets en plein air, a la natura, a la vora dels rius, a les estacions, al carrer i a les seves paletes van deixar de posar-hi negres, grisos i marrons. Es van treure la cotilla del dibuix “ben fet” i de la perspectiva i amb la rapidesa i agilitat que els canvis de llum i el moviment de la gent els exigien van plasmar a les seves teles les seves “impressions”. L’any 1874, a l’estudi del fotògraf Nadar, van muntar la seva primera exposició. Alfred Sisley, Auguste Renoir, Camille Pissarro, Berthe Morisot, Claude Monet, Edgar Degas i Paul Cézanne, els intransigeants com se’ls anomenava aleshores, van presentar les seves obres entre 30 pintors que van exposar 165 teles. Edouard Manet, no hi va participar però la seva pintura ja havia estat blasmada anteriorment. El 1863 el seu Déjeuner sur l’herbe havia estat desplaçat al Salon des Refusés.
Les crítiques van ser ferotges i el públic hi acudia per riure’s de les obres d’aquells beneits que “tractaven un tema pels seus tons i no pel tema en sí mateix”. I que pintaven sense dibuixar prèviament.. Quan a Monet li havien demanat el títol d’un quadre pel catàleg de l’exposició, havia dit: Impression, Soleil levant. Un crític, Louis Leroy, els va voler batejar despectivament i els va dir impressionistes. Però l’adjectiu va fer fortuna i aviat es va deixar d’usar negativament i els va deixar qualificats per la història.
Paul Cézanne – Cézanne era fill d’un fabricant de barrets que va arribar a ser banquer a Ais de Provença. Paul, animat per la mare i la germana va lograr convèncer el seu pare de la seva vocació artística. Inquiet, a vegades depressiu, tan aviat vivia a París com a Ais o a qualsevol lloc on el paisatge li agradés. Casat amb la seva model amb la que havia tingut un fill, va fruir d’una acomodada posició gràcies a l’herència del seu pare.
Malgrat les crítiques rebudes a rel de l’exposició del 1874 els impressionistes van començar a vendre la seva pintura. El 1902 la Galeria Nacional de Berlin va comprar a Cézanne una de les seves obres. I a la mort de Zola, amb qui havia tingut una gran amistat a la seva joventut, a la subhasta dels béns de l’escriptor 10 quadres de Cézanne es van arribar a pagar a 4.000 francs, molt per sobre del que es pagaven els de Monet o de Pissarro. El 1904 al Salon d’Automme, Cézanne va tenir un gran èxit. El 1906 va morir als 67 anys.
L’aportació de Cézanne a la història de l’art és definitiva. Sempre va fer una pintura amb tots els atributs impressionistes però al mateix temps va lograr que les seves obres tinguessin profunditat, un gran acoloriment i una composició adequades, que tinguessin ordre, tant si pintava natures mortes – les seves famoses pomes -, paisatges – la muntanya de Santa Victòria – o figures, amb una volguda indiferència cap el dibuix “ben fet”. Aquesta ferma actitud va ser el començament de la pintura moderna i Paul Cézanne l’home que va provocar, segons Gombrich, un esllavissament en el camp de l’art.
____________
Bibliografia
De Micheli, Mario (1968). Cézanne. Barcelona, Ed. Toray.
Richter, Klaus (2000). Kunst der Moderne vom Impressionismus bis heute. Munich Ed. Prestel Verlag.
Gombrich, E.H. (1999). Història de l’Art narrada per E.H.G. Barcelona Ed. Columna.
Lassaigne, Jacques (1974). La grande Histoire de la Peinture. Ginebra. Ed. D’Art d’Albert Skira.
Publicat el mes de novembre de 2000
Havien nascut entre el 1830 i el 1840. Eren amics i es van proposar que la seva pintura no seria com la que s’oferia als Salons oficials any rere any. Van sortir a pintar a l’aire lliure, van plantar els seus cavallets en plein air, a la natura, a la vora dels rius, a les estacions, al carrer i a les seves paletes van deixar de posar-hi negres, grisos i marrons. Es van treure la cotilla del dibuix “ben fet” i de la perspectiva i amb la rapidesa i agilitat que els canvis de llum i el moviment de la gent els exigien van plasmar a les seves teles les seves “impressions”. L’any 1874, a l’estudi del fotògraf Nadar, van muntar la seva primera exposició. Alfred Sisley, Auguste Renoir, Camille Pissarro, Berthe Morisot, Claude Monet, Edgar Degas i Paul Cézanne, els intransigeants com se’ls anomenava aleshores, van presentar les seves obres entre 30 pintors que van exposar 165 teles. Edouard Manet, no hi va participar però la seva pintura ja havia estat blasmada anteriorment. El 1863 el seu Déjeuner sur l’herbe havia estat desplaçat al Salon des Refusés.
Les crítiques van ser ferotges i el públic hi acudia per riure’s de les obres d’aquells beneits que “tractaven un tema pels seus tons i no pel tema en sí mateix”. I que pintaven sense dibuixar prèviament.. Quan a Monet li havien demanat el títol d’un quadre pel catàleg de l’exposició, havia dit: Impression, Soleil levant. Un crític, Louis Leroy, els va voler batejar despectivament i els va dir impressionistes. Però l’adjectiu va fer fortuna i aviat es va deixar d’usar negativament i els va deixar qualificats per la història.
Paul Cézanne – Cézanne era fill d’un fabricant de barrets que va arribar a ser banquer a Ais de Provença. Paul, animat per la mare i la germana va lograr convèncer el seu pare de la seva vocació artística. Inquiet, a vegades depressiu, tan aviat vivia a París com a Ais o a qualsevol lloc on el paisatge li agradés. Casat amb la seva model amb la que havia tingut un fill, va fruir d’una acomodada posició gràcies a l’herència del seu pare.
Malgrat les crítiques rebudes a rel de l’exposició del 1874 els impressionistes van començar a vendre la seva pintura. El 1902 la Galeria Nacional de Berlin va comprar a Cézanne una de les seves obres. I a la mort de Zola, amb qui havia tingut una gran amistat a la seva joventut, a la subhasta dels béns de l’escriptor 10 quadres de Cézanne es van arribar a pagar a 4.000 francs, molt per sobre del que es pagaven els de Monet o de Pissarro. El 1904 al Salon d’Automme, Cézanne va tenir un gran èxit. El 1906 va morir als 67 anys.
L’aportació de Cézanne a la història de l’art és definitiva. Sempre va fer una pintura amb tots els atributs impressionistes però al mateix temps va lograr que les seves obres tinguessin profunditat, un gran acoloriment i una composició adequades, que tinguessin ordre, tant si pintava natures mortes – les seves famoses pomes -, paisatges – la muntanya de Santa Victòria – o figures, amb una volguda indiferència cap el dibuix “ben fet”. Aquesta ferma actitud va ser el començament de la pintura moderna i Paul Cézanne l’home que va provocar, segons Gombrich, un esllavissament en el camp de l’art.
____________
Bibliografia
De Micheli, Mario (1968). Cézanne. Barcelona, Ed. Toray.
Richter, Klaus (2000). Kunst der Moderne vom Impressionismus bis heute. Munich Ed. Prestel Verlag.
Gombrich, E.H. (1999). Història de l’Art narrada per E.H.G. Barcelona Ed. Columna.
Lassaigne, Jacques (1974). La grande Histoire de la Peinture. Ginebra. Ed. D’Art d’Albert Skira.
Publicat el mes de novembre de 2000
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada