dimecres, 28 de gener de 2009

El Pop Art

Hamilton. I que és el que fa a les llars d'avui en dia tan diferents, tan atractives? 1956

El POP ART

Dins del procés de reconstrucció econòmica posterior a la Segona Guerra Mundial, la cultura visual havia sofert una gran transformació. El lideratge americà es notava. El jovent, per primera vegada, tenia diners a la butxaca i la indústria li proporcionava tot allò que demanava: blue jeans, motos, samarretes i música. L’explosió del consumisme s’aparellava amb l’explosió dels mitjans de masses i les seves icones: la publicitat, la televisió, el cinema, les fotonovel·les, els còmics...
El pop art, l’art popular, neix per l’interès dels artistes en arrepenjar-se en la cultura popular i representar amb ironia, els objectes ordinaris, les imatges quotidianes, els personatges habituals, utilitzant les tècniques d’aquells mitjans - la fotografia, el collage, el foto-muntatge, el còmic, la serigrafia -. En les seves obres els objectes comuns són repetits, retallats, ampliats, seriats, acolorits...
Els inicis – A finals de la dècada dels 50 del segle XX, s’inicia el que havia de ser el més conegut de tots els moviments artístics. Va començar simultàniament a Londres i als EUA, sense que hi hagués cap connexió entre els pioners americans, Jasper Johns i Robert Rauschenberg que treballaven individualment i l’Institut d’Art Contemporani anglès, fundat el 1952 i d’on en sobresurten Richard Hamilton i Eduardo Paolozzi.
Precisament Richard Hamilton (1922) és l’autor de la que es considera la primera obra pop ¿I què és el què fa a les llars d’avui en dia tan diferents, tan atractives?, un collage amb tots els elements que la societat de consum considera atractius.
Jasper Johns (1930) va entrar en el pop art pintant banderes nord-americanes i amb la reproducció de dues llaunes de cervesa. Rauschenberg va integrar un boc dissecat a Monograma i una gallina, també dissecada, a Odalisca. Roy Lichtenstein (1923-1977) ampliava les vinyetes dels còmics i James Rosenquist (1933), pintor industrial, feia obres inspirades en cartells publicitaris. Claes Oldenburg (1929) feia objectes tous i encara en fa de grans dimensions per a espais públics. Tom Wesselmann (1931) és conegut pels seus quartos de bany, amb tovalloles i papereres reals, i per les seves senyores nues. George Segal (1924) feia escultures de guix, incrustant-hi objectes reals. També hi havia R.B. Kitaj, David Hochney, Edward Ruscha, Pistoletto... i Warhol.



Andy WarholAndrew Warhola era fill d’un minaire txec, emigrat als EUA. Nascut a Forest City, Pennsylvania, el 1928, era el mitjà dels tres fills del matrimoni. Per pagar-se els estudis treballava en uns grans magatzems a Pittsburg i un cop acabats es traslladà a Nova York on dibuixa pel Vogue i pel Harper’s Bazaar, fa aparadors i dissenya sabates. S’escurça el nom: Andy Warhol i el 1952 fa la seva primera exposició individual. Dissenya decorats, es tenyeix els cabells i a partir d’aleshores, sempre més serà ros.
El 1956 descobreix Florència. El 1960 pinta obres basades en còmics, com Liechtenstein. Per allunyar-se’n pinta ampolles de Coca-Cola i, el 1962, els famosos pots de sopes Campbell. Aquell mateix any mor Marilyn Monroe, Warhol en fa aquelles serigrafies tan exhibides i es converteix en l’artista pop més conegut, més popular.
L’any següent, el 1963, crea la Factory amb una colla de col·laboradors i la seva producció s’industrialitza. Deixa la pintura, passa al cinema i arriba a produir 75 pel·lícules. Reprèn la pintura diverses vegades. Les seves obres són atacades i ell mateix pateix, el 1968, un atemptat que el deixa greument ferit.
La seva col·laboració amb el grup de rock Velvet Underground és una mostra de la diversitat d’ocupacions que va desenvolupar els seus vint anys darrers. Va morir el 1987, el 27 de febrer, com a conseqüència d’una operació quirúrgica.
Warhol va ser la icona d’un art que Hamilton havia definit com a popular, efímer, rebutjable, barat, producte de masses, espiritual, sexy, punyeter, fascinant i que dóna molt. El pop art.

Bibliografia
Honnef K. Warhol. Taschen. Colònia (2000)
http://www.centrepompidou.fr/education/ressources/ENS-pop_art

Publicat el mes de desembre de 2004

Cap comentari:

Publica un comentari